.TOT TRADUINT BRECHT
Un temporal enorme
tota la tarda s'ha entortolligat
sobre els teulats abans d'esclatar en llamps, i aigua.
Fixava versos de ciment, de vidre,
on hi havia crits i ferides tapiades i membres
fins i tot meus, que els sobrevisc. Amb cautela, mirant
ara les teules combatudes, ara la pàgina seca,
sentia com moria
la paraula d'un poeta o es canviava,
no pas per mi, en una altra veu. Els oprimits
estan oprimits i tranquils, els opressors tranquils
parlen per telèfon, l'odi és cortès, jo mateix
em penso que no sé ja de qui és la culpa.
Escriu, em dic, odia
qui amb dolcesa guia cap a no res
els homes i les dones a qui fas companyia
i es pensen que no saben. Als noms dels enemics
afegeix-hi el teu nom. El temporal
s'ha evaporat amb èmfasi. La natura
és massa feble per imitar batalles. La poesia
no canvia pas res. Res no és segur, però escriu.
.TRADUCENDO BRECHTUn grande temporaleper tutto il pomeriggio si è attorcigliatosui tetti prima di rompere in lampi, acqua.Fissavo versi di cemento e di vetrodov'erano grida e piaghe murate e membraanche di me, cui sopravvivo. Con cautela, guardandoora i tegoli battagliati ora la pagina secca,ascoltavo morirela parola d'un poeta o mutarsiin altra, non per noi più, voce. Gli oppressisono oppressi e tranquilli, gli oppressori tranquilliparlano nei telefoni, l'odio è cortese, io stessocredo di non sapere più di chi è la colpa.Scrivi mi dico, odiachi con dolcezza guida al nientegli uomini e le donne che con te si accompagnanoe credono di non sapere. Fra quelli dei nemiciscrivi anche il tuo nome. Il temporaleè sparito con enfasi. La naturaper imitare le battaglie è troppo debole. La poesianon muta nulla. Nulla è sicuro, ma scrivi.
.
.